L'entrada de Can Sentromà, una de les més il·lustres masies de Tiana, és presidida per una sentència que és vàlida per a totes les cases, però especialment per aquelles que, al llarg dels segles, han vist passar les generacions:

L'home fa la casa, la casa fa l'home.

Que s'ha fet d'aquells Fàbregas, Andreu, Cirera, Guinard, Roca, que un dia bastiren les cases que avui segueixen portant llur nom? Ni capitans, ni polítics, ni herois, sinó simples pagesos, la seva vida resta oblidada per a la història. La seva vida, però no el seu nom, que subsisteix denominant la casa que fa dos-cents, tres-cents o quatre cents anys fou la seva. I, ben segur, des de l'ancestral terra on reposen, aquells, per moltes altres raons, anònims tianencs, deuen sentir la legitima satisfacció d'haver fet unes cases que, al seu tomb, han fet i han donat nom a generacions i generacions de vilatans, en un cicle que només es tanca amb la desaparició física de la casa.

A Tiana, per sort, de masies n'han desaparegudes poques, i fins i tot aquelles que anaren essent engolides pel creixement urbà han deixat el seu nom, d'una manera permanent, a la toponímia del poble. Qui reconeixeria avui, per exemple, Ca l'Estruch o Can Gosch sota les transformacions sofertes? A penes una porta adovellada, una resta de finestra de porta picada en dóna testimoni del seu origen i, tanmateix, continuen donant nom a indrets del poble on, centúries enrere, s'assentaven els camps que li donaven vida.

Moltes altres masies continuen, ufanosament, presidint i humanitzant el paisatge tianenc, salvades gairebé miraculosament del desgavell urbanístic que comença aquí mateix. Ja no és gens corrent de veure carros pels camins i rials i és més difícil encara observar un matxo llaurant amb l'arada. El plàstic, símbol del temps que ens toca viure, protegeix uns camps que abans donaven patates i taronges i ara clavells i delicades plantes de viver. Però las masies són les mateixes i, tant de bo durant molts anys continuïn donant sentit als amples espais oberts del nostre poble.

Per als que som tianencs o vivim a Tiana, les nostres masies formen part d'una manera tan natural del nostre envolt que sovint ens passa desapercebuda la seva importància. El petit treball que segueix té la pretensió de donar a conèixer, mitjançant el text i les fotografies, el que podríem anomenar catàleg de les nostres masies i voldria, igualment, desvetllar en els nostres conciutadans la consciència de la necessitat de la seva digna conservació. Si amb aquest migrat reportatge s'aconsegueix això, ni que sigui parcialment, ens donarem per ben pagats, car aquesta fou la idea que impulsà la seva redacció.