Es diu de Can Estela del Camp que varen ser robats pels lladres set dies seguits i que el sometent, tot i ser avisat per la campana de la casa, no arribava mai a temps per agafar-los, fins que es descobrí que qui robava els conills era una persona de la masia.

S'explica d'un altiu mosso de Can Caneny que festejava una pubilla del carrer de Sant Bru. Els companys van enganyar-lo dient-li: “Ves amb compte, que n'hi ha un altre”. I posaren a la finestra de la promesa un ninot amb una carabassa per cap i llum al darrera. Quan ell ho veié, entrà a la cambra i, després de ganivetar-lo, fugí. Amagat al porxo de casa i a punt de fugir a França, preguntava a tothom que per allà passava: “Heu sentit a dir si al poble hi ha hagut una mort?”

Can Gili va ser emmurallada després d'haver estat robada i un mosso d'aquesta casa que baixava cada nit a Montgat a jugar a les cartes, trucava, en tornar, i li tiraven la clau. Succeí, però, que fou agafat per uns bandolers, els quals li feren de manar la clau. Sols una nena es salvà de la matança que es produí i encara es poden veure les esquitxades de sang a les parets.

L'hereu de Can Orella anà a Montgat a banyar-se, i li robaren la roba mentre nedava. Sense immutar-se, es presentà a casa seva tot nu i a cavall, passant per entre les esfereïdes veïnes que feien boixet i ganxet al pati.

Un mosso de Can Fàbregas de Baix engatussà a l'amo fent-li creure que per a sembrar patates podia utilitzar-se únicament els grills, estalviant-se, d'aquesta manera fer malbé les patates. Fins i tot li va fer la prova, sembrant grills en un petit tros de terra i canviant-los, quan l'amo no el veia, per trossos de patates. En veure créixer les patateres, el pagès quedà del tot convençut i, pensant en l'estalvi, sembrà l'any següent tota la finca amb grills. Seria digne de veure la seva cara esperant que sortissin les plantes.

Del mateix mas, però suposem que en una altra època, s'explica que el seu propietari feia plantar cebes les nits de lluna plena, tot dient que així es rehabilitava el planter. Els jornalers, cansats de treballar de nit, i després de posar-se tots d'acord, plantaren les cebes al revés i mateix amb les que l'amo havia plantat. Pel matí, en veure aquest resultat de l'esforç de tota la nit, decidí que, abans de que la lluna rehabilités el planter, més s'estimava que s'estiguessin del dret. Així fou com els jornalers, amb picardia, aconseguiren no treballar més de nit.