El setembre del 1981, en Josep Salvatierra i el Xavi Rodrigo van inaugurar l’exposició “Les Cases Pairals de Tiana” a l’antiga escola pública, on ara hi ha la policia local. Durant mesos, van visitar unes quaranta masies del poble. En Josep retratava les cases des de tots els angles i ho revelava després en una cambra fosca casolana i el Xavi parlava amb els propietaris i prenia nota de tot.

40 anys després, us presentem una versió digital del llibret que es va editar, amb fotos del Josep Salvatierra i textos del Xavi Rodrigo. Hem reproduït el text sense tocar ni una coma, per bé que algunes referències poden sonar estranyes, com quan diu que Can Matas està al costat de la farmàcia. Certament, han passat quatre dècades i el poble ha canviat. Us convidem a trobar-hi les diferències.

L’exposició de 1981 volia conscienciar el poble de la necessitat de conservar aquelles masies, patrimoni arquitectònic, record viu del nostre passat agrícola. Podem estar prou satisfets. 40 anys després, hem vist com s’han salvat de l’oblit masies que semblava que es perdrien per sempre. Algunes, com Can Gaietà, no fa gaire estaven en un estat de degradació avançat.

Les cases pairals de Tiana, les antigues cases de pagès, han perdut la funció original. En la majoria de casos, s’ha trencat el llinatge. Perquè pairal vol dir això: “dels pares o avantpassats”. Les masies són ara residències multifamiliars –com Cals Frares– o espais destinats al turisme sostenible –com Ca l’Andreu, Can Ballús, Can Tramuntana o el projecte de Can Fàbregas. Nous usos i noves sortides econòmiques que fan viable la rehabilitació arquitectònica. De vegades, fins i tot, amb un retorn a l’origen. El clavell va substituir el raïm, però l’auge del món del vi i l’enoturisme, amb l’aixopluc de la DO Alella, albiren un retorn, si més no parcial, a aquell passat de vinyes verdes vora el mar.

Us convidem a fer un doble viatge. Navegueu pel web i, si podeu, desvirtualitzeu–vos, passegeu pel poble, resseguiu les dues rieres, i busqueu-les i admireu-les. En aquest mapa hi trobareu una ruta.

Preservem les nostres masies, temples fastuosos (però sovint ben austers) d’un passat humil. L’espai públic, els referents urbans, el patrimoni arquitectònic són memòria col·lectiva. El nostre passat i el nostre present; hi tenim vincles emocionals i no els podem perdre.