Un altre camí natural que agrupa masies al seu entorn, és el Torrent d'en Font, mal dit, almenys geogràficament, riera, ja que s'alimenta de fonts. La primera masia del terme de Tiana, és Can Vilà, anomenada també Ca la Marieta de les Cols, que queda a la dreta del torrent. En un temps anterior havien tingut un molí en el torrent, del qual certes pedres principals es conserven al davant de la casa, fent-les servir de taules. Del molí s'explica l'anècdota que quan es feia de dia ja havien guanyat un duro.

 

La creació de la masia pot datar del segle XVI-XVII, almenys l'aparició del cognom en un escrit del segle XVI, referent a tragines que encarregà el senyor Rector a la persona de Lluis Vilà, ho confirma. A més, el 1777 es feu una reforma a la casa, quedant gravada la data en la part més alta de la façana. Les finestres del primer pis estan construïdes a diferents nivells. Això comporta un desnivell de les habitacions, havent de baixar un graó per passar de la sala central a les laterals.

 

A la dreta de la casa s'aixeca una vivenda moderna, que antigament fou la quadra, de la qual encara es conserven certes construccions com són els murs, una menjadora i la utilització de la volta catalana en el sostre, molt oberta però que ha estat reforçada amb arcs més tancats.

 

De la casa s'explica que fou saquejada i cremada durant la Guerra de la Independència pels francesos. De la mateixa manera es recorda la mort que es donà a un Vilà vora del Molí.

Can Vilà
Can Parxet

Can Vilà, a l'esquerra, i Can Parxet, l'any 1981.

Entre Can Vilà i Can Roca a la part del davant hi ha Can Parxet, que el rebesavi de l'actual propietari, Antoni Sunyol, comprà la casa i la finca el 1814. Llavors el nom de la casa ja era el mateix d'ara. El tipus de la masia és d'estil de dos aiguavessos, aixecant posteriorment una torre de planta quadrada.

 

Un element artístic que dóna coloriu a la casa, és el recobriment de la façana amb heura, ja deixant a la vista les dovelles de la porta. El que dóna vida i embelleix l'interior és el magnífic mobiliari; a més que l'entrada està adornada per una col·lecció de claus antigues. El pis superior té festejadors i belles peces religioses i naturalistes, principalment d'aram. Conserven, com a Can Fàbregas, el banc de la família que fins l'última reforma no va ésser tret de l'Església de l'Alegria, i porta la data del 1796.

 

L'any 1920 es començà a elaborar xampany que porta el mateix nom de la casa, encara que avui tot el fa referència a aquesta indústria vinatera s'ha reformat, per exemple les portadores, les premses, etc. el procés és el mateix i les antigues caves encara fan el seu servei.

Can Roca

Can Roca, any 1981.

Darrera mateix de Can Vilà, hi ha Can Roca i Can Garra de Baix. Can Roca és una masia a la vorera del torrent, de planta quadrada, dos pisos i planta baixa que, per la part del darrera queda sota terra, la qual cosa permet tenir un celler molt ampli i fresc; una entrada menjador i una cuina a la planta baixa; una sala central, amb les portes de totes les cambres del primer pis i unes golfes grandioses al segon, típic d'aquests casals, amb la teulada de quatre vessants.

 

Posteriorment s'hi han afegit dues galeries; una, orientada a migdia, i l'altra a l'ombra, que ajuda a compondre un terrat. Cada sala de la masia té un nom, a conseqüència de la utilització a que era destinada. Per exemple n'hi ha una que és “l'estudi”, el porxo del darrera es diu “la fusteria”, etc. La masia està totalment emmurallada, la qual cosa li dóna un aspecte de fortificació. És possible que fos el complement de la casa senyorial de la Ciutadella, que és a l'altra banda del torrent. A l'exterior només hi queda una font amb l'escultura d'una cara, d'estil grec, datada l'any 1760. Es diu que antigament s'hi havia estatjat don Joan de Serrallonga. També es diu que fou caserna dels soldats francesos quan la guerra napoleònica. El que sí és segur és que Rossend Daura, president del Casal Català de Tiana, va col·locar a Can Roca un quadre amb l'escut de Catalunya a l'entrada, però en entrar les tropes franquistes a Tiana fou tret, però encara hi resta la senyal del quadre de l'escut i l'argolla que sostenia la bandera catalana.

 

La Ciutadella. Data del segle XVI. Estava constituïda residència de comtes i marquesos, que venien a passar temporades. Aquest marquesat era constituït per allò que ara és la Ciutadella i Can Roca. La masia la podríem dividir en dues parts: la central on hi havia la residència senyorial i la segona, on habitaven els servents. Tota la masia estava envoltada d'una muralla i tenia una gran porta principal que era l'únic accés. A la part de fora del recinte, l'única casa que hi havia era la del guardià. Les troballes són a Can Sentromà; només hi queda un celler al soterrani d'un dels estatges en què ha estat convertida la construcció.

 

La Casa Alta està sota un turó, però a nivell alt, referent a les demés masies que toquen quasi al torrent. És una masia fortificada; potser fruit del seu aïllament respecte al poble. Es distingeix claríssimament l'ampliació feta a l'esquerra de la casa que desfà la simetria inicial; veiem també la porta amb un inici d'arc de mig punt desfet desgraciadament per posar-hi una porta més moderna. A la façana hi ha dibuixat un rellotge de sol amb la següent sentència, “tem-ne una”; l'hora de la teva mort. Les finestres gòtiques d'aquesta masia són d'una gran bellesa; dos àngels són els que suporten el pes de tot el fals arc, adornat amb motius corbats que recorden branques d'arbre i fulles. En una veiem que hi apareixen dos caps d'àngels més i a l'altra s'hi veuen dues punxes com si fossin les punxes de la fulla. En la paret lateral, sostinguda per contraforts, hi ha dues finestres del tipus ocular o forma de lluna. Típica masia del segle XV.

Can Tolrà

Can Tolrà, any 1981.

Seguidament a la Casa Alta hi ha Can Tolrà, reconstruïda en el mateix estil pels actuals propietaris, srs. Rovirosa, que la compraren fa sis anys als Tolrà. La primera data que es coneix de la casa és del 1606, segons un dibuix arxivat a la Diputació Provincial de Barcelona, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments al 1918. La inscripció de la data i quatre lletres més aparenta ésser fet sobre fusta, avui dia no s'ha trobat res d'això a la casa.

 

La masia, com a elements exteriors, conserva el pou i la cort dels porcs amb la seva corresponent menjadora. L’entrada, amb l'escala al fons dret, el seu enrajolat i el banc de pedra, segueix emmarcant-nos la masia. Al celler hi trobem premses, una d'elles datada el 1802 i el cup. Quant a la seva construcció, la sala té dues arcades que sembla retornin, donant mostra d'una influència de l'arc de ferradura àrab. I el sostre, un entrellaçat joc de bigues, recolzades en les travesseres, les quals estan sustentades per blocs de pedra, les mènsules. La sala central del pis superior ens ensenya un festejador a la finestra d'estil gòtic, a més del perfecte trençat de les bigues, on una d'elles es recolza en l’altra per formar l'angulositat dels aiguavessos sense necessitar d'una biga travessera. La veritat és que aquí Tiana no hi han troncs d'arbre tant llargs, cosa que fa variar el tipus de construcció i les seves dimensions. Un element molt particular d'aquesta masia a Tiana, però bastant utilitzat a la resta de Catalunya, és el recobriment del sostre amb un rajol emblanquinat de forma triangular; molt utilitzat pels paletes, que ho aconseguien sucant el rajol en calç.

Can Maibé

Can Maibé, any 1981.

Can Mas del Torrent és una casa al nivell de Can Tolrà però per la Riera o més ben dit Torrent d'en Font, denominada també Can Maibé, Can Sicres o Can Massó. El nom de la casa és un topònim, composat del “mamsus”, els terrenys de cultiu i el genitiu d'ubicació, que ens mostra o defineix el torrent. L'estudi d'aquesta masia inclou l'estudi de tres masies independents, que estan integrades en ella.

 

Les cases les estudiarem en ordre cronològic; la primera que està emmarcada a la dreta del pati central. És de petita planta, amb dos aiguavessos, feta als voltants del segle XVI amb còdols arrodonits per les ràpides aigües de les rieres. Com he dit, les dimensions són molt reduïdes i hom pot veure d'una sola ullada la llar de foc, l'escala, els dormitoris, etc. A més, hi ajuda a veure-ho tot apinyat la caiguda de les parets i del primer pis; això els permet ara utilitzar-ho com a porxo, havent engrandit la porta.

 

La segona seria la principal de l'estudi, però la seva destrucció ha fet perdre l'interès. El masover de la casa Joan Massó assegura haver vist en la columnata central la data de 1616 en un to vermellós. La seva amplitud és la mateixa que la del davant amb dos aiguavessos. Un element interessant, ara tapiat per fer paret posterior de la casa, era la gran arcada de mig punt, d'entrada a l'estable, igual que es veuen totes les altres finestres. Les finestres que en la part lateral encara es conserven estan relacionades amb les posteriors de Can Gaietà, formades per quatre carreus o pedres ben tallades i un entrellaçat de barrots, una mica més obertes que les espitlleres (que fan funció de defensa). Finalment hem de parlar de la més recent, datada als voltants de 1820-1830 i que, com he dit, està davant de l'anterior. Té dues finestres d'estil gòtic, aquesta antiguitat, procedent segurament de la façana de la casa vella.

Can Gaietà

Can Gaietà, any 1981

Can Gaietà és una de les cases més antigues del poble, construïda el segle XV de porta adovellada amb sis graons a l'entrada. L'estructura és de les més senzilles; a dues vessants. En la construcció dels murs, a més d'estar pintats de blanc, utilitzaren una barreja de fang amb pedres, visible a la part del darrera. Cal destacar com a elements artístics, els finestrals. El gran s'ha reduït per posar el marc de la finestra i no l'han destrossat, com va passar amb la porta de la Casa Alta. Les altres dues finestres també són d'estil gòtic. La més senzilla és d'una gran expressivitat; el forat recorda la lluna i l'harmonitza amb la dolçor de l'arc. L'altra finestra molt més adornada és també força bella, l'arc està remarcat i al final de la remarcació hi ha els caps d'una dona i d'un home. Enmig de l'arc i tornem a trobar els caps d'àngel que veiem a la finestra de la Casa Alta. Després, fins a l'ampit, s'hi simulen petites columnes. Darrera de la casa hi ha les quadres que fins fa poc es feien servir com a corral d'un ramat de bens. El que s'ha de remarcar de la casa és el seu elevat nivell de deixadesa.

Cals Frares

Cals Frares, any 1981.

Cal Frares està a darrera de Can Gaietà, tot emmurallat, amb dos possibles entrades, pel camí que va cap a Can Regent o pel camí que va cap a Can Parra.

 

Aquest nom d'aquesta masia prové de l fet que antigament fou d'uns frares agustins, posteriorment ha passat a mans de gent de Barcelona; sr. Miralles, sr. Solà i ara és de la senyora Bacs. La casa, a més de tenir una finca per conrear, té una granera, que fa de pati, on s'ha col·locat una paret amb plantes per fer més agradable el lloc. Hi ha tres edificis a remarcar, més certes dispenses per bestiar que havien tingut. La casa principal de tres pisos, amb una balconada davant de la porta, ensenya un coronament ornamental amb un barroc rellotge de sol, que disfressa el carrer de la façana, a més de tenir una galeria lateral tan llarga com la casa. La casa dels masovers no té cap significat especial a remarcar. I una petita capella que s'il·lumina per un ull de bou, col·locat a la façana.

Rellotge de sòl de Cals Frares

Al carrer de la Verge del Pilar número divuit hi ha Can Cosme, que també s'havia anomenat Casa Costa, com es pot llegir en un rètol que hi ha a la façana. L'estructura de la casa és basilical, remarcant de la seva façana el rellotge de sol i la Verge del Pilar, que la va fer col·locar una antiga propietària que es deia Pilar. Per altra part, l'interior s'ha modernitzat, prenguem, com a exemple, la qualitat de dormitori el graner o de magatzem el celler.

Can Jordana

Can Jordana, any 1981.

Abans d'arribar a la font d'en Comes, es troba la casa de Can Jordana, també anomenada Can Galceran, perquè ells foren els qui la bastiren el segle XIV. La casa després passà a mans dels Rovira i avui dia, després de cinc generacions, és dels Jordana. Es diu que hauria estat marquesat, i que les seves terres eren vinyes que arribaven fins a la platja.

 

Una fita que confirma fins a on arribaven els seus dominis és la placeta de Can Jordana, com també ho va ésser anteriorment el Turó d'en Galceran Antigament d'aquestes terres treien el vi, que s'anomenava El Gall, envasat per ells mateixos. Posseeix com a elements antics un rellotge de caixa i un armari encastat a la paret, que manifesten tanta antiguitat com la de la casa. Hi ha un banc escó a la mateixa entrada, amb els seus calaixos, sota el banc i el respatller abatible, encara que ja no el fan servir, ja que està recolzat a la paret. La cas parteix d'una planta basilical, a la qual s'han afegit construccions posteriors. Això es pot apreciar observant el conjunt desnivellat de teulades i principalment a la part dreta.

 

Can Boter està al darrera mateix de Can Jordana. Casa dividida en estatges. El nom s'origina perquè hi havia treballat un boter; en el poble encara hi ha hom que ho recorda.

Can Boter
xxCan Boter

Can Boter, any 1981.

Seguint amunt, el torrent queda entre els terrenys de Can Pere Morell i els de Can Marí. Numerada amb el sis, Can Pere Morell és propietat de la família Nolis. Presenta una gran senzillesa, fet pel qual l'anomenaven la casa petita. Casa d'un sol vessant, construïda amb murs de fang i pedres. Com a data més antiga que es recull és la de 1849 referent a una reforma, però sens dubte la casa és molt més antiga. A l'interior, sota la xemeneia, encara es descobreix el forn de pa. És una de les poques cases de pagès de Tiana que encara fan servir carro. Tenim situada la quadra al costat esquerre de la casa, la qual cosa li dóna un aire casolà.

 

El seu nom pot derivar d'uns francesos anomenats Maurell que hi visqueren. A més, a la revista Tiana de 1954, en un article escrit per Salvador Nolis es diu: “Aquella tarda des de Tiana s'albiraven unes columnes de fum a l'indret de Barcelona; les canonades havien passat i les esglésies eren preses fàcils de turbes desencaminades; l'endemà cremava també l'església de Tiana. Un camió arribà de fora amb un carregament de “milicianos” que s'encarregaven d'aquesta feina; el Sr. Rector, (Mossen Francisco) havia sortit a darrera hora de la rectoria amb el seu nebot, llavors vicari de la parròquia, i es refugià a Can Maurell”.

 

Can Marí, nom que, segons l'acta de Consagració de la Parròquia de Tiana celebrada el vint-i-tres de novembre de 1100, ja apareixia esmentat. Aquesta acta fou reproduïda a instàncies del primer Marquès de Monistrol, D. Francesc Dusay i Marí el 1789, pel Notari Reial D. Salvador Carreras, a fi de provar l’antiguitat del cognom Marí. Les propietats dels Marí passaren a les dels Dusay, per extingir-se el cognom. El 1910 es creà el Casino, amb un número inicial de trenta-cinc fundadors. En un primer moment tot el que és el Casal ara fou l'antic Casino, però amb els anys s'assolí a la Masia de Can Marí, amb llurs terrenys. A mitjans del segle XIX ja s'havia creat la casa del costat, que no té res a veure amb la masia de Can Marí. Aquesta té tres pisos, amb finestrals gòtics, a més de conservar la porta adovellada, i l'escut de la casa. Davant de la masia encara hi ha una part d'un safareig del tipus rodó, com a Can Orella, partit amb meitats. La casa avui s'està reformant per als socis de l'entitat.

Can Marí

Can Marí, any 1981.

Can Caneny. Dins del recinte de l'Àngel de la Guarda de les Monges. Masia reformada sobretot quant a la construcció que disfressa el carener, deixant-lo a uns nivells longitudinals i amagant la teulada. El seu salze, el xiprer, les obertures de balconades rectangulars i el rellotge de sol donen un aspecte de mas, a més dels tretze metres per divuit de l'era. El mas està compost de dues cases, aquesta primera que mira a sol ixent i un altra al darrera, en què la teulada a més altura cau per un indret diferent.

 

El Mas Rovira englobat en el conjunt de cases del carrer d'en Gosch. La pedra emblanquinada contrasta amb les altres parets arrebossades. El mateix es pot dir de les seves petites finestres enreixades i de la porta arcada de mig punt. Era l'antic Ajuntament de Tiana, fins que l'any 1896 es construí l'altre a la Plaça de la Vila.

 

Can Masdeu. Anomenat antigament Can Montcerdà, ja que havia pertangut a dita família. Masia amb la figura de dos vessants, de dos pisos, queda a l'enllaç mitjaner una habitació, les golfes, representades amb unes petites finestres a la façana principal. La casa ha sofert unes ampliacions a la part dreta, corresponent a la dels masovers. Portaló d'entrada semblant al de Can Roca, que comunica a la gran era, avui pati. Però la funció d'aquesta entrada s'ha perdut, perquè s'ha rebaixat la terra per la part del darrera i s'utilitza com accés a la casa. El celler encara conserva l'atractiu de les bótes, les premses, (una d'elles doble, datada l'any 1755), el cup. L’exterior de les terres s'aprecia aquí, tot mirant la porta exterior d'entrada del vi, que ara queda penjada en la façana lateral com si fos una finestra.

Can Pere Morell
Can Caneny

Can Pere Morell (a dalt) i Can Caneny (1981).