Un altre indret que remarca la nostra atenció perquè s'han creat moltes cases des d'un principi és als voltants de l'Església de l'Alegria. Aquí sorgí el primer nucli habitat del nostre poble, villa Tiziana, entre romans i laietans.

Can Cinto el Guarda havia rebut el nom de La Llongaina, que vol dir terra de conreu estreta i llarga, situada abans d'arribar a Can Polsaguera. La Casa en sí no té res de particular perquè ha estat molt reformada. Hom pot dir que l'únic atractiu és la magnífica sínia, la qual funcionava amb animals de tir, principalment, i mules per pouar aigua.

Can Brossa, està situada davant de Can Cirera, amb el número cinc. Apareix la sirena al pati tot mirant el rellotge de sol, que amb les dates 1626-1948 diu: “Tinc per vida un raig de sol”, contrastat amb el dibuix de les muntanyes de Montserrat. La casa havia estat l'antiga rectoria de l'Església Parroquial de Tiana (avui Santuari de la Mare de Déu de l'Alegria). Un punt difícil d'esclarir és el perquè de la seva grandiositat, ja que té tres pisos, i tot això per un capellà és molta casa. El que ara és la casa dels masovers havia estat la quadra dels cavalls. Antigament hi havia un passadís subterrani que comunicava la casa amb la sagristia de l'església.

L'interior de la casa, després d'ésser reformada, ha quedat molt ben decorat amb una infinitat de mobles, teles, quadres, col·leccions (una de goigs i una altra de capses petites), etc. Un objecte molt poc conegut, conservat al menjador, és l'aigua mans, que és una pica amb un gerro que serveix per rentar-se les mans. Com a element arquitectònic conserva el sostre amb la volta catalana i els murs de pedra, apreciables mitjançant l'ampla profunditat de les portes.

Can Cirera, situada al mateix camí de l'Alegria, amb el número tres, i un rètol que diu el nom de la masia. És casa pairal dels Cirera, la dels pares i progenitors del llinatge. Per arribar a la casa cal passar per un camí que voreja gran quantitat de terrasses en cultiu, aguantades per parets i contraforts de pedra. Com tothom coneix a Tiana i a tot el Maresme, s'ha produït el canvi de cultiu de la vinya vers els clavell, però això no treu la importància que va tenir en temps passats. Aquest fet queda reflectit en la grandesa dels cellers, i és el cas de Can Cirera, que encara conserva el cup, algunes bótes i dues premses datades el 1791 i el 1782. Al costat de la porta de la casa es troba la campana d'anar a dinar. A totes les masies amb terrenys considerables, que comporta que la gent estigui allunyada de la casa per treballar, es tocava aquesta campana per cridar a la gent a l'hora de dinar.

Can Fàbregas, situat darrera l'Església de l'Alegria, a l'antic nucli romà que sorgí a Tiana des del segle I abans de C. Aquest nucli es componia d'unes habitacions on vivien els propietaris i el seu voltant es col·locaven els estables, els pallers i magatzems que necessitaven per viure. Hom creu que aquesta estança romana s'acabà quan entraren les tropes bàrbares que ho assoliren tot. Al segle XVIII s'edificà damunt de la construcció anterior. Es tracta d'una masia que mostra, a la façana, una finestra goticitzant i un rellotge de sol. Davant de la casa s'estén una àmplia era enllosada voltada d'un mur de poca alçada. Unes construccions annexes serveixen de pallissa, lloc per als conills, lloc per a les eines de treball, etc. tot voltant l'era. A cada costat del portal d'entrada, d'arc rodó adovellat, hi ha uns pedrissos. Per afermar la casa es bastiren, posteriorment a la construcció, dos alts contraforts laterals. Als baixos hi ha la cuina i el menjador, lloc aconseguit en ampliar la casa amb la torre de defensa, que ha desaparegut. A l'interior de la cuina hi ha un banc escó (banc que s'apropa al costat de la llar de foc i té el respatller llarg i abatible). També conserven l'antic banc que la família tenia a l'església vella, que diu: “B de Casa Fàbregas del Renobat lo any 1820”.

És de remarcar el sorgiment posterior del mas: Can Fàbregas de Baix, anomenat també Can Bruguera, aparegut en tenir la família més d'un fill. Avui aquesta propietat, juntament amb la de Can Xaconet, la poseeix la família Parra, que ha modernitzat la casa.

A Ca l'Andreu s'hi arriba pel camí de l'Alegria. No té pèrdua, seguint el mas més elevat de la Vila. Tot pujant se’ns presenta la façana de la casa, mostrant tres finestres gòtiques i el portal adovellat amb un graó de pedra a l'entrada. A l'esquerra del portal es troba el número de la casa, que és l'u, segurament deu tenir relació amb l'emplaçament anteriorment citat.

Entrant dintre de la casa es pot gaudir de belles peces d'utilització pairal, com són, una pescapous (ganxos de ferro units a una cadena que servia per pescar la galleda que queia al pou), una pastera (peça de fusta on les masoveres tenien les feixugues tasques de fer o pastar el pa), un jou (peça de fusta amb la qual dos animals, especialment bous, són junyits pels caps o bescolls a l'arada o al carro), forques, carbasses per beure a galet, escalfallits (escalfador rodó, amb tapa foradada i un mànec, usat per escalfar el llit). A la sala d'estar pengen de la paret quatre baix-relleus de fusta, que presenten la mateixa temàtica; la caça, però mitjançant cinc animals diferents, aus, un peix, un cérvol, una guineu i un conill.

Els dalts, on hi viuen els masovers, també estan decorats amb peces que mantenen l'estil esmentat. Al pati es conserva una pedra estriada en forma de cilindre -objecte poc trobat aquí- que estirada per bous servia per desfer el gra de blat o ordi i quedava llest per anar a garbellar.